Santiago Niño Becerra, 2009 ombrívol

Santiago Niño Becerra a Versió Rac1 (23/12/2008)



En aquesta nova intervenció del catedràtic d'estrucutra econòmica de l'IQS, al programa de Toni Clapés Versió Rac1, es reafirma en què l'any 2009 serà molt pitjor que el 2008.

Niño Becerra preveu un decreixement del -2,7%/-2,1% del PIB a l'estat espanyol. El gran problema d'Espanya ve de la mà de l'atur, segons ell a finals del 2009 hi pot haver un índex d'atur de 17%/18%.

Una de les explicacions de la caiguda del consum la troba en què la població està veient que estem dins un espiral creixent d'atur, per tant, la gent estalvia i no consumeix per prevenció i desconfiança. Espanya està dins un alentiment progressiu de l'activitat econòmica que la portarà cap a la deflació, degut a una contracció de la demanda.

Per altre banda, Niño Becerra no veu beneficis en baixar els tipus d'interès, ja que tot i si estiguessin al 0% no es podrien concedir diners a crèdit, el deute familiar ha arribat al seu limit.

El catedràtic dispara les següents idees i rumors:
  • Quan d'aquí dos anys els aturats es quedin sense ingressos, és possible que l'estat creï un subsidi de subsistència com a salari social.
  • A partir de la presa de possessió de Barack Obama, el 20 de gener del 2009, començarant a succeir-se esdeveniments, coses que van malament que ara s'estan tapant.
  • Possible amnistia fiscal al pais, Espanya necessita urgentment capital, per tal d'atreure'l, s'està plantejant l'opció de perdonar aquell capital que està a l'exterior per evasió d'impostos, tornaria sense penalització. Es calcula que hi ha 30.0000 milions d'euros en aquestes condicions.
  • Ja hi ha alguna entitat bancària està arribant a quotes de morositat insuportables, i per aquest motiu està aplicant carències de dos anys a aquests clients, així poden maquillar els comptes.

Carles Torrecilla, la loteria

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (18/12/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

Carles Torrecilla desmitifica la loteria, i ens diu que moltes vegades ser afortonat en la loteria pot causar més problemes que beneficis.

També descriu algunes tècniques de màrqueting per les administracions de loteria. I comenta que un dels problemes principals que tenen aquestes és que el seu negoci sigui estacional, uns costos fixes anuals que s'han d'amortitzar en un període molt curt de temps.

Sala i Martin, eliminació temporal de l'IVA

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (16/12/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés.

Sobre el tema Madoff Xavier Sala i Martin expressa la seva sorpresa, ja que han estat estafats patrimonis gestionats per gent molt qualificada.

Respecte la crisis, anticipa que alguna entitat financera espanyola, banc o caixa farà fallida en un futur pròxim, la causa és la concessió de crèdits a immobiliàries durant els anys de la bombolla immobiliària, les immobiliàries posseeixen un total de 300.000 milions d'euros en crèdit bancari.

Finalment, Sala-i-Martin critica a Zapatero per utilitzar la despesa pública, mitjançant construcció d'infrastructures, com a eina per a reactivar la demanda, el seu principal defecte és que és massa lenta. La solució que ell proposa és eliminar l'impost de l'IVA durant un any, a diferència de la despesa pública, aquesta mesura és d'aplicació molt ràpida.

Jordi Goula, Madoff o Ponzi per grans fortunes

Jordi Goula a Versió Rac1 (15/12/2008)



Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Jordi Goula dóna la seva visió sobre el cas Madoff, un cas amb moltes incògnites del qual destaca que Madoff utilitzava dues empreses per l'activitat del seu fons.

Una de les empreses era l'encarregada de la intermediació, aquesta s'encarregava d'aconseguir els clients, en realitat era una empresa que tenia els seus treballadors i que no presentava cap anomalia.

Una segona empresa s'encarregava de gestionar el capital una vegada l'empresa intermediària li traspassava. Aquesta segona empresa no tenia treballadors, en realitat era el mateix Madoff qui gestionava tot el fons.

El més extrany del cas és que la SEC mai va investigar l'empresa gestora, només la intermediària.

Per obtenir més informació sobre el cas Madoff:
Madoff a El País
Madoff a El Blog Salmón
Madoff a Euribor

El preu del petroli, oferta/demanda o especulació?

Molt s'ha parlat de l'especulació via hedge funds en el mercat de futurs del petroli, se li atribueix la desenfrenada escalada de preus i la posterior caiguda.

No nego que part del preu, sobretot a curt termini, vingui determinat per l'especulació. Però hem de considerar que el petroli és una matèria prima de complicat emmagatzematge i per tant de difícil especulació a llarg termini.

També s'ha de tenir en compte que el petroli es negocia en dòlars a nivell mundial, si es contruís un gràfic de la cotització del petroli en euros es veuria que els repunts dels preus no són tan exagerats com amb la divisa americana, per tant, la devaluació i posterior apreciació del dòlar ha tingut part de responsabilitat en els moviments del preu del cru.


La meva visió és que els grans moviments del mercat del petroli vénen marcats per "l'economia real", i que l'escalada de preus dels últims anys ha sigut a causa de l'alt increment (i expectativa a curt termini) de demanda mundial procedent de països emergents com Xina, la qual no ha vingut acompanyada d'un increment de l'oferta, fins i tot és possible que s'estigui descomptant un decrement de l'oferta en un futur pròxim.

Últimament la tendència s'ha invertit degut a la crisis, s'està veient un refredament del consum i la inversió, el petroli no es queda enrera i també ha entrat en aquest cercle viciós, el mercat està notant aquestes retallades de la demanda.

Acaba de sortir una noticia que confirma que aquest any 2008 es produirà una contracció de la demanda de petroli a nivell mundial, per primera vegada des del 83.
Global oil consumption will drop this year for the first time since 1983, as an economic downturn in the West and slower growth in China cut fuel demand, according to the world’s main energy forecaster.

Carles Torrecilla, electrodomèstics (II)

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (11/12/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta segona entrega del món dels electrodomèstics, Carles Torrecilla ens parla del món del PAE (Petit Aparell Electrodomèstic). El seu nivell de vendes és un indicador dels moments de crisis. Els consumidors en moments d'entrada i sortida de periodes convulsos de l'economia recorren al consum del petit electrodomèstic, ja que no s'atreveixen amb la compra de l'electrodomèstic comú d'alt cost.

Torrecilla realitza una crítica als fabricants. Els acusa de no aprofitar tècniques de màrqueting que podrien afavorir al benefici d'aquestes empreses. Per exemple, en cap línia de PAE s'està cobrant manteniment, també reclama més presència en els lineals i catàlegs de les botigues d'electrodomèstics. Per altre banda, exigeix petits electrodomèstics amb millor usabilitat, molts PAE pequen de comandaments massa complicats.

Un altre rebot del gat mort?

Des de fa una setmana l'optimisme ha tornat als parquets, però de moment, no hi ha molts arguments per afirmar que s'ha trobat un sòl. De fet, tot el contrari, a continuació anem a enumerar 3 dades que indiquen que la recuperació de les borses no és fiable:

  1. Un dels nostres indicador favorits, l'iTraxx Crossover, no acompanya a l'ascens de les borses. L'índex ha tornat a cotitzar a l'entorn dels 1000 punts.
    In Europe, contracts on the Markit iTraxx Crossover Index of 50 companies with mostly high-risk, high-yield credit ratings increased one basis point to 1,003, according to JPMorgan Chase & Co. prices. The index is a benchmark for the cost of protecting bonds against default and an increase indicates a deterioration in the perception of credit quality.

  2. Cárpatos aporta una reflexió sobre el volum del futur de l'Eurostoxx, recordem que quan un moviment ve acompanyat de gran volum de negociació considerem que és fiable, en canvi, baix volum és sinònim de poc crèdit.
    Estaba mirando ahora el volumen del futuro del Eurostoxx. Resulta que lleva la mayor racha de días sin sobrepasar el volumen de 2 millones de contratos desde el mes de agosto, donde el volumen se desplomó por las vacaciones.

    El volumen con el que está cursando este rebote es muy poco normal para pensar que esto es una formación de suelo definitiva de la tendencia bajista. Quién sabe, a lo mejor todos luchando por saber si esto es alcista o bajista, y a lo mejor quien ganan son los laterales.

  3. Per primera vegada a la història les lletres del tresor (a 3 mesos) dels Estats Units van adjudicar-se amb una rendibilitat de quasi 0. Mala noticia per les borses, ja que els inversors prefereixen no tenir rèdit a posar el seu capital en cap altre inversió, inclosa la renda variable.

Però aquesta és una simple i humil opinió a curt-mig termini que pot rebatre el mercat en qualsevol moment. Recordem que experts catedràtics en economia com Gonzalo Bernardos i Oriol Amat creuen que les borses han tocat fons, i ja és hora de creuar el camí que separa la renda fixe de la renda variable.

Oriol Amat, aquesta crisis és com la del 2001

Oriol Amat a Versió Rac1 (09/12/2008)



Intervenció d'Oriol Amat, catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Oriol Amat es mulla i explica que és bon moment per invertir en borsa. Segons ell, la millor opció és invertir en sectors en els que confiem i tinguem informació. Si utilitzem l'ajuda d'un assessor hem d'anar en compte i dirigir-nos només a aquells que han viscut molts anys en els mercats, como a mínim un assessor ha de tenir 15-20 anys d'experiència als parquets.

Segons Amat, el preu de l'habitatge encara ha de baixar un 20% més, durant aquests anys de bombolla es va produir un gran desfasament entre preu de l'habitatge i renda per càpita.

Respecte a les empreses naixents, dóna un consell als seus directius, en els seus primers anys de vida l'empresa ha d'especialitzar-se i diversificar poc, així pot fer-se més forta en el seu sector i desmarcar-se de la competència.

Insisteix en què estem immersos en una crisis de curta durada i la compara amb la crisis de les tecnològiques del 2001. Patirem la crisis no més de dos o tres anys. El que sí ha portat de nou aquesta crisis és un equilibri de poders a nivell mundial, el traspàs de riquesa d'occident a orient és un fet.

Gonzalo Bernardos, recuperació al 2010

Gonzalo Bernardos al Via Lliure de Rac1 (07/12/2008)



Intervenció de Gonzalo Bernardos al programa Via Lliure de Rac1. En primer lloc realitza una petita introducció explicant d'on prové la debilitat de l'economia espanyola. En aquests anys daurats gran part de l'ocupació estava lligada a dos aspectes, dependència de construcció i despesa per consum intern gràcies al major endeutament, no al creixement de la renda.

Segons Bernardos a Europa s'estan realitzant les mesures correctes per redreçar el rumb de l'economia, la recuperació de l'economia és d'efectes retardats, i per aquest motiu 2009 serà un any difícil, però es mostra optimista pel 2010.

Critica al govern d'Espanya per no seguir el fil europeu, Bernardos aposta per una major intervenció en el sector bancari per tal de facilitar el crèdit, tan per la via recapitalització de bancs o mitjançant l'oferta de garantia per part de l'estat als crèdits.

Gonzalo es mostra a favor d'adoptar mesures en contra de la deslocalització, el govern ha d'intervenir i negociar amb les multinacionals per tal de no perdre teixit industrial.

Per últim, ell creu que s'ha tocat fons en la borsa i aposta per, de mica en mica, passar el capital de la renda fixa cap a la renda variable.

Carles Torrecilla, electrodomèstics

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (04/12/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta ocasió ens parla del món dels electrodomèstics. Un dels errors habituals que realitza el consumidor d'electrodomèstics és pensar-se massa la compra d'aquests articles. Al ser un bé durader convertim la compra en trascendent i això ens deixa indefensos davant les estratègies de marketing que ens venen prestacions que realment no necessitem.

Per altra banda, cada any apareix un producte estrella a la branca dels electrodomèstics, aquest nadal està tot enfocat per a què la gent s'endugui a casa una televisió plana. Altres anys aquests productes foren la càmara fotogràfica digital, el dvd o la wii.

Sala-i-Martin, lliure mercat en l'operació Repsol-Lukoil

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (02/12/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Surt a la palestra l'últim estudi del BBVA, que aununcia que l'economia europea patirà una recessió del 0,9% en el 2009 i que els tipus d'interès baixaran fins l'1,5%. Sala-i-Martin diu que en moments convulsos com els que estem vivint és molt difícil predir cap a quina direcció anirà l'economia en els propers mesos.

Com en altres intervencions en el programa, insisteix en què la gran preocupació de l'economia espanyola ha de ser els crèdits astronòmics que van concedit els bancs en el últims anys a les immobiliàries espanyoles. La major part d'aquests crèdits no podran ser retornats i els bancs i caixes hauran de gestionar un munt d'actius immobiliàris que molt segurament no tindran el valor dels crèdits, per tant es crearà un gran forat financer en el sistema econòmic espanyol.

També es mostra a favor del no intervencionisme de l'estat en el cas Repsol-Lukoil. Rebateix a aquells que es mostren contraris a l'operació esgrimint arguments com que l'energia és un sector estratègic, els rusos no són gent de fiar o que Lukoil està sota l'influència de l'estat rus.

Per últim insisteix en què sota els moviments radicals del preu del petroli de l'últim any no hi influeixen els especuladors, sinó que tot es mou pel creixement i reducció de la demanda real de petroli.

Un altre Black Monday


Avui s'ha viscut un nou Black Monday, l'enèssim en el mercats. L'S&P s'ha deixat un 8,93% i el Nasdaq un altre 8,95%. Una vegada més, l'iTraxx Crossover ha aconseguit nous màxims històrics, i l'índex sembla decidit a penetrar aquest triple sostre que s'ha format en el gràfic.

Un dels fets més alarmants vistos avui és la publicació de dada de PMI de manufactures de Xina, ha sortit molt pitjor de l'esperat. Cárpatos comentava la dada de la següent manera:

El sectorial de materiales básicos es el peor con mucha diferencia. Se ha desplomado de manera brutal ¿Por qué?

Pues principalmente debido al dato de PMI de manufacturas de China dado esta mañana que ha generado una gran alarma, y que ya ha hecho bajar a las bolsas asiáticas.

Los datos macro muestran a una economía china en un grado de enfriamiento mucho mayor del previsto, y no hay que olvidar que su demanda de materiales básicos es vital para el sector, y ahora mismo es más que evidente que se va a ralentizar.

La sombra de la dècada perduda que va patir Japó a la dècada dels 90 és molt allargada, i per més liquidesa que insuflin les autoritats sembla inevitable que ens engoleixi. Cada dia que passa anem més encaminats cap a la temuda deflació.

Amb un panorama com aquest, seran els Estats, en els propers anys, capaços de suportar el deute que estan emetent? Si són capaços, quins sacrificis s'hauran de fer?