Leopoldo Abadía, la crisis Ninja (II)

Leopoldo Abadía a En Minoria a Rac1 (29/01/2009)

Intervenció de Leopoldo Abadía, autor de la teoria sobre la crisis Ninja, al programa de Toni Clapés Versió Rac1.

Aboga per ser optimista davant la crisis, tampoc s'ha de fer una crida al consum desmesurat però sí portar un nivell de vida normal segons les possibilitats de cadascú.

Explica que no només amb acomiadaments s'ha de combatre la crisis, de fet en molts casos pot ser contraproduent, ja que són en moments com aquests quan s'ha d'oferir un producte/servei de qualitat i una bona atenció al client.

També incideix en què s'ha de canviar la cultura financera, els productes financers han de ser fàcils d'entendre, mai s'ha de comprar un producte financer que no s'entengui.

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (29/01/2009)

Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta ocasió Carles Torrecilla explica d'una forma entenedora què és el tipus d'interès. La major part del programa el dedica a consultes dels oients sobre temes hipotecaris.

Sala i Martin, World Economic Forum de Davos

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (28/01/2009)

Xavier Sala Martín explica què és el Fòrum econòmic mundial de Davos i comenta l'intervenció que protagonitzarà. En el Fòrum presentarà la seva aposta per rebaixar els impostos en comptes de realitzar un augment de la despesa pública.

Jordi Goula, Zapatero a "Tengo una pregunta para usted"

Jordi Goula a Versió Rac1 (27/01/2009)

Jordi Goula i l'equip de Rac1 analitzen l'intervenció de Jose Luis Rodríguez Zapatero al programa de Televisió Espanyola "Tengo una pregunta para usted".

Carles Torrecilla, classe mitjana (II)

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (22/01/2009)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta segona part dedicada a la classe mitjana, Carles Torrecilla fa una acurada descripció d'aquest nivell social. Els principals trets són:
  • En el món professional no volen agafar responsabilitats.
  • No són emprenadors.
  • Valoren molt l'oci.
  • Són exigents com a consumidors.
  • Cultura de grup, no són individualistes.
  • Van a manifestacions.
  • Prefereixen opinió d'un igual a la d'un expert.
  • Oficis més usuals: funcionari, banca, administració grans multinacionals...
  • Nivell cultural mig-alt.

Sala i Martin, calmant l'eufòria Obama

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (20/01/2009)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés.

Sala i Martín no es mostra tan eufòric com la majoria de gent davant la presa de possessió de Barack Obama de la presidència d'Estats Units. Està preocupat per la gran quantitat de despesa que té previst realitzar. Però no és l'únic país, la majoria de governs tenen previst utilitzar la despesa pública com a principal arma per combatre la crisis.

Critica la despesa pública amb el següent argument. Si la despesa pública realment és útil es necessita molt temps per posar en marxa aquests programes, i per tant, pot ser tard quan arribin els resultats d'aquesta política. En canvi, si els programes es posen en marxa de forma accelarada, el més probable és que es facin inversions incorrectes per manca de planificació.

Malgrat això, destaca la capacitat de rectificació d'Obama, ja que en un principi la la totalitat de diners destinats a afrontar la crisis anava a utilitzar-se com a despesa pública. Doncs sembla que al final es repartirà el fons en 60% despesa i 40% reducció d'impostos. Per exemple, està programat que a les empreses els hi costi 500 dòlars menys el cost d'un treballador i cada família podrà optar a 1000 dòlars per despeses energètiques.

Per altra banda, Xavier Sala-i-Martín critica als companys economistes que fan previsions de futur sobre PIB, atur i inflació. Ell diu que ningú és capaç de predir el futur d'aquesta forma. El que si es pot fer és descriure la situació actual, segons ell, ens estem endinsant cap a un crisis catastròfica. Gran part de la culpa la té aquest gran forat que existeix en el sistema financer espanyol, que és conseqüència del gran deute contret -i que no poden retornar- per les empreses immobiliàries i constructores amb els bancs.

Sala i Martín està d'acord en què Espanya no compleixi amb el límit de no sobrepassar el 3% de dèficit, en relació amb el PIB, que imposa la UE als estats integrants. Seria contraproduent per Espanya seguir les premises d'Europa, ja que estem vivint moments excepcionals i la prioritat ara és sortir d'aquesta complicada situació utilitzant totes les armes disponibles.

Carles Torrecilla, classe mitjana (I)

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (15/01/2009)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

Carles Torrecilla defineix a la classe mitjana com a aquella gent que viu al mes, per ell la classe baixa viu al dia i l'alta viu a l'any. Segons el seu punt de vista classe mitjana és aquella gent que vol ser classe mitjana, no aspira a més, sol voler treballar en una bona empresa o ser funcionari.

Tot i que la classe mitja sol tenir una cistella bàsica en els articles de primera necessitat, té un excedent de cap a 300 euros destinades a oci. Sense comptar les pagues extres que utilitzen per despeses extraordinàries i/o bens duraders.

Una altre característica de la classe mitja és la seva forma d'estalviar és pagant l'hipoteca, no solen estalviar mitjançant dipòsits o actius financers.

Carles Torrecilla, la costa de gener

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (08/01/2009)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

Carles Torrecilla anuncia que aquest any arribarà la famosa costa de gener amb retard, o sigui, la podríem anomenar la costa de febrer. Els motius són la precaució en la despesa degut a la crisis durant les festes nadalenques, l'aparició de les rebaixes, no tenir paga extra durant el mes de gener i el venciment a l'1 de febrer de la targeta de crèdit amb el gros de les compres nadalenques.

Torrecilla proposa portar una comptabilitat casolana de previsions d'ingressos i despeses per tal de no ens afecti tant la costa de gener.