Sala i Martin, calmant l'eufòria Obama
dimarts, de gener 20, 2009 per Unknown
Sala-i-Martin a Versió Rac1 (20/01/2009)
Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés.
Sala i Martín no es mostra tan eufòric com la majoria de gent davant la presa de possessió de Barack Obama de la presidència d'Estats Units. Està preocupat per la gran quantitat de despesa que té previst realitzar. Però no és l'únic país, la majoria de governs tenen previst utilitzar la despesa pública com a principal arma per combatre la crisis.
Critica la despesa pública amb el següent argument. Si la despesa pública realment és útil es necessita molt temps per posar en marxa aquests programes, i per tant, pot ser tard quan arribin els resultats d'aquesta política. En canvi, si els programes es posen en marxa de forma accelarada, el més probable és que es facin inversions incorrectes per manca de planificació.
Malgrat això, destaca la capacitat de rectificació d'Obama, ja que en un principi la la totalitat de diners destinats a afrontar la crisis anava a utilitzar-se com a despesa pública. Doncs sembla que al final es repartirà el fons en 60% despesa i 40% reducció d'impostos. Per exemple, està programat que a les empreses els hi costi 500 dòlars menys el cost d'un treballador i cada família podrà optar a 1000 dòlars per despeses energètiques.
Per altra banda, Xavier Sala-i-Martín critica als companys economistes que fan previsions de futur sobre PIB, atur i inflació. Ell diu que ningú és capaç de predir el futur d'aquesta forma. El que si es pot fer és descriure la situació actual, segons ell, ens estem endinsant cap a un crisis catastròfica. Gran part de la culpa la té aquest gran forat que existeix en el sistema financer espanyol, que és conseqüència del gran deute contret -i que no poden retornar- per les empreses immobiliàries i constructores amb els bancs.
Sala i Martín està d'acord en què Espanya no compleixi amb el límit de no sobrepassar el 3% de dèficit, en relació amb el PIB, que imposa la UE als estats integrants. Seria contraproduent per Espanya seguir les premises d'Europa, ja que estem vivint moments excepcionals i la prioritat ara és sortir d'aquesta complicada situació utilitzant totes les armes disponibles.
Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés.
Sala i Martín no es mostra tan eufòric com la majoria de gent davant la presa de possessió de Barack Obama de la presidència d'Estats Units. Està preocupat per la gran quantitat de despesa que té previst realitzar. Però no és l'únic país, la majoria de governs tenen previst utilitzar la despesa pública com a principal arma per combatre la crisis.
Critica la despesa pública amb el següent argument. Si la despesa pública realment és útil es necessita molt temps per posar en marxa aquests programes, i per tant, pot ser tard quan arribin els resultats d'aquesta política. En canvi, si els programes es posen en marxa de forma accelarada, el més probable és que es facin inversions incorrectes per manca de planificació.
Malgrat això, destaca la capacitat de rectificació d'Obama, ja que en un principi la la totalitat de diners destinats a afrontar la crisis anava a utilitzar-se com a despesa pública. Doncs sembla que al final es repartirà el fons en 60% despesa i 40% reducció d'impostos. Per exemple, està programat que a les empreses els hi costi 500 dòlars menys el cost d'un treballador i cada família podrà optar a 1000 dòlars per despeses energètiques.
Per altra banda, Xavier Sala-i-Martín critica als companys economistes que fan previsions de futur sobre PIB, atur i inflació. Ell diu que ningú és capaç de predir el futur d'aquesta forma. El que si es pot fer és descriure la situació actual, segons ell, ens estem endinsant cap a un crisis catastròfica. Gran part de la culpa la té aquest gran forat que existeix en el sistema financer espanyol, que és conseqüència del gran deute contret -i que no poden retornar- per les empreses immobiliàries i constructores amb els bancs.
Sala i Martín està d'acord en què Espanya no compleixi amb el límit de no sobrepassar el 3% de dèficit, en relació amb el PIB, que imposa la UE als estats integrants. Seria contraproduent per Espanya seguir les premises d'Europa, ja que estem vivint moments excepcionals i la prioritat ara és sortir d'aquesta complicada situació utilitzant totes les armes disponibles.
No seguexio a Sala i Marti però pel que llegeixo en el teu bloc, sembla el Outsider dels economistes, sempre defensa el contrari que la majoria. Amb això no vull dir que la majoria tingui raò.
Efectivament és un outsider en aquests moments, però s'ha de reconéixer que té valor i no s'arronsa davant ningú. És difícil defensar les teories liberals en aquests moments.
Respecte a la seva teoria de que és més efectiu reduir impostos que utilitzar despesa pública per afrontar la crisis, doncs, potser no va del tot errat, el seu argument de tenir en compte les variables temps/eficàcia en la despesa pública podria ser força encertada.
Paul Krugman opina en aquest article que es millor la despesa publica que la ratallada d'impostos perque la gent no es gasta els impostos que s'estalvia.