Des del Trenta-i-deu Weblog he trobat aquest interessant documental, del programa "60 minutes", sobre els Credit Default Swaps. Potser el documental no parla des de l'objectivitat, però sempre és interessant saber tots els punts de vista.
Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".
Més que de les marques blanques, Carles Torrecilla ens parla de la marca distribuidor, marca blanca és aquella que no té cap marca, o sigui, un genèric. Marca distribuidor és aquella marca associada a una cadena de distribució, com pot ser Eroski, Carrefour o Hacendado.
En Carles destaca que al contrari del que es pugui pensar, la marca distribuidor neix més com a marca de cofiança que no pas com a marca econòmica.
A aquí a Espanya la marca distribuidor és una barreja entre marca de confiança i econòmica, cada cadena distribuidora agafa el factor que més li convé segons els seus propòsits.
La Reserva Federal dels Estats Units ha retallat en mig punt els tipus d'interès oficial fins deixar-los a l'1%. Un intent més de desencallar la situació actual d'estrangulament del crèdit. A més, amb l'empitjorament de la situació econòmica, augment de l'atur i entrada en recessió, es tem que hi hagi el perill de caure en la deflació.
Des del 2003-2004 no vèiem els tipus a aquest nivell, amb els tipus a l'1% ara ja queda poc joc per utilitzar aquesta eina una vegada més.
La periodista Gemma Saura i el professor d'economia de l'Universitat Pompeu Fabra Jose García Montalvo expliquen, al programa de Toni Clapés Versió Rac1, quin han estat els motius per a què un pais occidental com Islàndia ha entrat en fallida i necessita ser rescatat per l'FMI.
Segons García Montalvo, el principal motiu ha sigut l'enorme tancament de posicions de carry trade per part d'importants fons d'inversió extrangers.
Recordem que el carry trade és aquella operació que consisteix en demanar diners en préstec en un pais amb baixos tipus d'interès, com podria ser Japó, i deixar-los en països que tenen una alta tassa de tipus. Els països de destí clàssic del carry trade han estat Nova Zelanda amb el famós kiwi, Austràlia i també Islàndia.
La sortida en pànic del diner d'Islàndia per defer les posicions de carry trade ha portat a la caiguda en picat de la divisa i també a la fallida de les principal entitats bancàries del pais.
També s'ha de tenir en compte que aquesta caiguda de la divisa ha portat a la ruina a part de la població d'Islàndia, molta gent va fer el seu particular carry trade i es va endeutar en yens, per aquest motiu a aquesta gent se'ls hi pot haver doblat la quota de préstec mensual.
El cru segueix en caiguda lliure des de que el juliol passat va aconseguir els seus màxims històrics. Es pensava que la base del canal alcista iniciat el 2002 podia ser un bon suport, doncs tot al contrari. Sense contamplacions ha trencat el canal i l'estampida ha portat a la cotització a baixar per sota del 61.80% de retrocés.
Ara queda un suport clar, els 50 dòlars, mínim relatiu i número rodó. Hem de fer un incís en què aquesta baixada del preu del barril de petroli està coincidint en l'apreciació del dòlar, recordem que la divisa utilitzada a nivell mundial per les transaccions de petroli és el dòlar.
Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa". Segons Carles Torrecilla, en els últims temps el diner negre ha desaparegut de grans i mitjanes empreses. Actualment només la petita empresa i autònoms poden està utilitzant-lo. També a nivell particular podem trobar diner negre en la compra-venda d'habitatge, així el venedor no ha de declarar elevades plusvàlues a hisenda. Moltes vegades utilitzar diner negre a nivell d'empresa pot ser més car que no utilitzar-lo, ja que suposa portar doble comptabilitat, disposar de caixes fortes, està al cas de què els empleats no et denunciïn...
Consisa explicació del catedràtic Santiago Niño Becerra del què pot significar en el fons la falta de liquidesa:
Falta liquidez (la que hay se guarda para cuando no haya nada, nada), falta liquidez, OK; por favor, ¿me pueden decir qué es 'la liquidez'?, pues la liquidez es … un recurso. ¿Recuerdan que aquí han leído en numerosas ocasiones que lo que venía iba a ser una crisis de recursos?; de falta de petróleo y de trigo, de agua y de gas, sí, pero también de falta de 'dinero', y de capacidad emprendedora, y de confianza. El 'dinero' es la manifestación condensada del valor, y no hay valor porque no se puede valorar lo que se genera debido a que faltan recursos esenciales. 'Es un círculo vicioso', ¡claro!, por eso en lo que estamos entrando es en una crisis sistemica.
Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. En aquesta ocasió comenta les notícies d'actualitat dels últims dies. Entre aquestes noticies hi ha les declaracions de Felipe González en què afirma que es podria haver evitat fàcilment aquesta crisis, l'estudi de Merril Lynch sobre la necessitat que tenen de líquid tan Santander com BBVA, la intervenció de ING per part de l'estat holandès. Mitjançant aquestes noticies dóna la seva visió sobre la crisis financera actual, les mesures preses pels diferents estats per controlar-la i qui pot financiar aquesta gran necessitat de líquid.
Curta i interessant definició que fa Xavier Sala-i-Martín en el seu Facebook dels diferents tipus d'economistes:
La gente que cree que, en el corto plazo, los mercados no se ajustan a su equilibrio de largo plazo y que para ayudar a la economia a llegar ese equilibrio el gobierno puede utilizar politica monetaria y fiscal se llaman "Keynesianos" mientras que los que creen que el gobierno debe abstenerse de ello son los "nuevos clasicos". Los economistas que creen que el gobierno debe intervenir en el largo plazo son los socialistas o socialdemocratas y los que no son liberales clasicos. La distincion es importante porque hay economistas que son keynesianos (corto plazo) y a su vez son liberales (largo plazo). De hecho, el padre de la revolucion keynesiana de los ochenta, Greg Mankiw, es uno de ellos y actual maximo exponente mundial de los keynesianos, el catalan Jordi Gali, tambien.
Des de GurusBlog apareix aquesta entrada en què, d'una forma didàctica, ens defineixen que són aquests seguros en forma de derivats contra l'impagament de deute. Són els famosos Credit Default Swaps.
En el següent vídeo apareix l'intervenció de Jose Luis Cava d'avui a Intereconomia. Ell veu que podríem tenir un possible rebot en les borses que podria durar fins la primera setmana de gener de 2009.
La Universitat de Michigan acaba de fer public l'índex mensual de confiança del consumidor. Acaba d'aconseguir el seu mínim històric des del seu naixement, fa més de 50 anys.
En el aquest article de The New York Times podem veure una interessant comparació dels principals mercats baixistes que s'han viscut durant els últims 100 anys. De moment estem, des del marc temporal, estem en la mercat baixista més important de la història.
Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".
En temps de crisis, augmenta la venda de caixes fortes, mitjançant aquest pretex Carles Torrecilla explica que moltes vegades no és efectiu utilitzar aquesta mena d'artilugis per guardar diners. Sigui per captar l'atenció dels possibles lladres o per la depreciació que pateixen els diners dins de les caixes, ja que no gaudeixen de tenir la rendabilitat dels tipus d'interès.
Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Jordi Goula comenta que és possible que veiem absorcions entre caixes, per culpa de la seva situació crítica. També diu com han afectat les últimes mesures dels governs d'Europa i Usa en la confiança dels mercats financers, però que això no ha parat el deteriori creixent de l'economia real. Jordi Goula també fa l'observació de qui es quedarà amb aquest deute estatal que es necessitarà per tot aquest rescat global dels mercats financers. Sembla que Xina, Japó i Aràbia seran els principals compradors, però potser demanaran una mica més d'interessos pel risc que prenen.
Aquestes últimes mesures preses des d'Europa i USA sembla ques estan tranquilitzant els ànims i reestablin la confiança entre bancs.
L'exemple més clar el tenim en l'interbancari i l'overnight. Ara mateix estan a nivells normals en quan a tipus d'interès, just en el tipus oficial tan de la FED com del BCE.
Avui el dow ha dibuixat une espècie de morning star, una figura candle stick de tornada alcista força fiable. En la jornada d'avui hem viscut una sessió alcista històrica en consonància amb les baixades extremes de la setmana passada.
Tornant a la figura morning star, podríem està a l'inici d'un rebot que podria portar els 10.000 punts primer i als 10.700 punts en un segon lloc. Sembla difícil que aquesta tornada es pugui fer en V per la gran desfeta que hi ha hagut, apostem més per una tornada en W.
Per sota, tenim el nivell dels 7.200 punts zonals, mínim relatiu del 2003. Aquest seria l'objectiu si el Dow Jones trenqués els mínims que va aconseguir el divendres passat, o sigui, els 7.882 punts.
Una vegada el futur del petroli ha perdut els suports a mitjà termini, sembla que la cotització va directe a provar el suport major en els 75-80 dòlars zonals, aquest suport no és altre que la base del canal alcista vigent des de 2002.
Si aquesta zona fos violada el següent suport estaria situat als 50 dòlars, antic mínim relatiu.
En aquest video es mostra l'intervenció del Sr. Cárpatos al programa "El gato al agua" el dia 10 d'octubre. Amb una lucidesa no comuna amb la resta de tertulians del programa, valora la situació en què estem immersos i les accions que han realitzat els diferents bancs centrals i governs per intentar encaminar la situació.
En aquests últims temps s'ha començat a qüestionar la figura d'Alan Greenspan, ara fa uns anys va sortir del càrrec amb multiples elogis per haver aconseguit un llarg període de bonança econòmica. Però potser aquesta llarga estabilitat la va aconseguir mitjançant, primer amb una important bombolla lligada a les empreses tecnolòques i posteriorment, per salvar de la depresió a USA rebaixant els tipus per crear una bombolla immobiliària.
No només les empreses i les persones poden caure en la bancarrota.
En aquests últims dies estem veient com tot un país -europeu!- com és Islàndia està en fallida tècnica, degut a què ha hagut de nacionalitzar els seus tres bancs més importants, i degut a la depreciació de la seva moneda no pot fer front als deutes externs.
En aquest gràfic setmanal podem veure quins moments estem vivint. Només cal veure la contundència en què està caient el principal índex mundial. En les dues últimes setmanes ha trencat com si fos mantega el canal baixsta a mig termini i el fibo del 61.8%. Ara podria tornar a nivell on va està al 2003, els 768 punts estan a la vista. Falta una jornada per tancar l'última candle setmanal, potser podran maquillar una mica la desfeta.
No sé d'on ha tret l'informació en Marc Vidal, però reament posa els pèls de punta pensar que hi ha bancs a Espanya que estan tan faltats de liquidesa que són capaços de comprar diners a un dia a euribor+16%. Interessant llegir aquest post de Marc Vidal.
Ahir mateix vam publicar un post on donàvem a conéixer que l'índex de volatilitat va destrossant màxims històrics dia darrera dia. Doncs avui no ha sigut menys i el VIX ha marcat un nou màxim. Però no ho ha fet de qualsevol manera, avui ha pujat un res despreciable 11.11% situant-se en els 63.92.
Segons Cárpatos aquest nou daltabaix tant en la desfeta del Dow i S&P500 com en la pujada de nivell de pànic del VIX podria ser causa de què Lehman Brothers estés en subasta. Realment estem visquent dies històrics.
Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". Una de les estratègies que ha de portar a terme una empresa és fer veure al seu client de quina partida hauria de treure els diners per consumir el seu bé o servei. Aquesta qüestió és clau, ja que per exemple, el client sempre gastarà més per la partida nens que per la partida llar.
Com la resta del parquet mundial, Apple ha tingut una caiguda brutal en la seva cotització en aquests últims dies.
El resultat és que en aquests moments Apple està amenaçant al fibo del 61.80% situat en els 82 dòlars. De moment aquest nivell hauria de parar la caiguda a plom. La ruptura dels 82 dòlars posaria contra les cordes a la tecnològica, emportant-se segurament l'índex Nasdaq cap a les tenebres.
El VIX, índex de volatilitat, o vulgarment índex de la por està registrant màxims històrics dia rera dia. El tenim a 58, quasi res. Això no fa res més que delatar que per més mesures que posin tots els governs i bancs centrals a nivell mundial, la confiança continua caient.
Esperem que tota aquesta por només estigui motivada per una falta de confiança en saber quins són els "bancs bons" i els "bancs dolents", si aquesta falta de confiança tingués un motiu ocult que no sabem...
Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Parla de la desunió que existeix en l'Unió Europea a l'hora d'atacar la crisis. També comenta que és una bona mesura incrementar el fons de garantia sobre els dipòsits bancaris per tal de millorar la confiança. Sala i Martín es mostra optimista pel futur de l'economia, ja que tot i la tempesta perfecta en què estem inmersos, USA està millorant la productivitat.
Antonomasia sempre està al costat correcte, ell més veleta que ningú, es deixa guiar completament per l'anàlisis tècnic. Els indicadors macroeconòmics i l'anàlisi fonamental poden dir el que vulguin, els mercats sempre anticipen els cicles econòmics, bons o dolents.
Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Anàlisi de l'economista i periodista Jordi Goula d'aquest enèssim dilluns negre que ha afectat tan a Europa com a la resta del món. Comenta la desunió que existeix a Europa a l'hora de prendre les decisions en comú.
Santiago Niño Becerra està passant de ser un iluminat -només cal veure com Jordi Goula el ninguneja en aquest debat realitzat el 2006- a un autèntic gurú. Cada cop prenen més força els seus estudis que pronosticaven una crisis sistèmica al 2010.
Intervenció de Santiago Niño Becerra a Rne (Radio Nacional de Espanña). Preveu un panorama obscur sobre l'atur a Espanya durant els propers anys, segons Niño Becerra es podria arribar a nivells del 18%/19% de desocupació durant el 2009.
Degut a la baixa productivitat, Espanya patirà doblement la crisis, i més quan el món va cap més alts graus de productivitat, per tant, excés de mà d'obra.
Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". En aquesta ocasió ens explica com les pimes poden aprofitar-se de la crisis que estem patint. Mitjançant la seva petita estructura que té guanya versalitat per adaptar-se més ràpidament que l'empresa gran. Amb habilitat la pime pot escalar posicions en època de crisis.
Ara fa dues sessions Sovereign va perdre dues parts del seu valor borsari. Una davallada d'aquesta mena, en un sol dia, és mala indicadora, i més per un banc. Ja sabem que els rumors sobre un banc poden crear la seva descapitalizació, per culpa del pànic dels seus clients.
Ara mateix Sov està digerint la brusca baixada amb fortes oscilacions amunt i avall, o sigui, molta volatilitat.
Les referències per dalt les trobem, en primer lloc, en aquesta directriu baixista que una vegada violada crea resistència. Si aconseguís superar aquesta directriu les següents resistències difícils de superar seran els 5.58 dòlars, últim mínim històric, i els 6.24, antic mínim històric.
Si haguéssim de posar un stop a les pèrdues, no hi ha més remei que posar-lo en el mínim de la fatídica sessió. Si en el tancament de sessió perdés la referència dels 2.92, no només la situació de la cotització s'agreujaria, sinó també la possible solvència del banc.
La Universitat de Michigan acaba de fer public l'índex mensual de confiança del consumidor. Acaba d'aconseguir el seu mínim històric des del seu naixement, fa més de 50 anys.
Entrades
