Santiago Niño Becerra, 2009 ombrívol

Santiago Niño Becerra a Versió Rac1 (23/12/2008)



En aquesta nova intervenció del catedràtic d'estrucutra econòmica de l'IQS, al programa de Toni Clapés Versió Rac1, es reafirma en què l'any 2009 serà molt pitjor que el 2008.

Niño Becerra preveu un decreixement del -2,7%/-2,1% del PIB a l'estat espanyol. El gran problema d'Espanya ve de la mà de l'atur, segons ell a finals del 2009 hi pot haver un índex d'atur de 17%/18%.

Una de les explicacions de la caiguda del consum la troba en què la població està veient que estem dins un espiral creixent d'atur, per tant, la gent estalvia i no consumeix per prevenció i desconfiança. Espanya està dins un alentiment progressiu de l'activitat econòmica que la portarà cap a la deflació, degut a una contracció de la demanda.

Per altre banda, Niño Becerra no veu beneficis en baixar els tipus d'interès, ja que tot i si estiguessin al 0% no es podrien concedir diners a crèdit, el deute familiar ha arribat al seu limit.

El catedràtic dispara les següents idees i rumors:
  • Quan d'aquí dos anys els aturats es quedin sense ingressos, és possible que l'estat creï un subsidi de subsistència com a salari social.
  • A partir de la presa de possessió de Barack Obama, el 20 de gener del 2009, començarant a succeir-se esdeveniments, coses que van malament que ara s'estan tapant.
  • Possible amnistia fiscal al pais, Espanya necessita urgentment capital, per tal d'atreure'l, s'està plantejant l'opció de perdonar aquell capital que està a l'exterior per evasió d'impostos, tornaria sense penalització. Es calcula que hi ha 30.0000 milions d'euros en aquestes condicions.
  • Ja hi ha alguna entitat bancària està arribant a quotes de morositat insuportables, i per aquest motiu està aplicant carències de dos anys a aquests clients, així poden maquillar els comptes.

Carles Torrecilla, la loteria

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (18/12/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

Carles Torrecilla desmitifica la loteria, i ens diu que moltes vegades ser afortonat en la loteria pot causar més problemes que beneficis.

També descriu algunes tècniques de màrqueting per les administracions de loteria. I comenta que un dels problemes principals que tenen aquestes és que el seu negoci sigui estacional, uns costos fixes anuals que s'han d'amortitzar en un període molt curt de temps.

Sala i Martin, eliminació temporal de l'IVA

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (16/12/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés.

Sobre el tema Madoff Xavier Sala i Martin expressa la seva sorpresa, ja que han estat estafats patrimonis gestionats per gent molt qualificada.

Respecte la crisis, anticipa que alguna entitat financera espanyola, banc o caixa farà fallida en un futur pròxim, la causa és la concessió de crèdits a immobiliàries durant els anys de la bombolla immobiliària, les immobiliàries posseeixen un total de 300.000 milions d'euros en crèdit bancari.

Finalment, Sala-i-Martin critica a Zapatero per utilitzar la despesa pública, mitjançant construcció d'infrastructures, com a eina per a reactivar la demanda, el seu principal defecte és que és massa lenta. La solució que ell proposa és eliminar l'impost de l'IVA durant un any, a diferència de la despesa pública, aquesta mesura és d'aplicació molt ràpida.

Jordi Goula, Madoff o Ponzi per grans fortunes

Jordi Goula a Versió Rac1 (15/12/2008)



Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Jordi Goula dóna la seva visió sobre el cas Madoff, un cas amb moltes incògnites del qual destaca que Madoff utilitzava dues empreses per l'activitat del seu fons.

Una de les empreses era l'encarregada de la intermediació, aquesta s'encarregava d'aconseguir els clients, en realitat era una empresa que tenia els seus treballadors i que no presentava cap anomalia.

Una segona empresa s'encarregava de gestionar el capital una vegada l'empresa intermediària li traspassava. Aquesta segona empresa no tenia treballadors, en realitat era el mateix Madoff qui gestionava tot el fons.

El més extrany del cas és que la SEC mai va investigar l'empresa gestora, només la intermediària.

Per obtenir més informació sobre el cas Madoff:
Madoff a El País
Madoff a El Blog Salmón
Madoff a Euribor

El preu del petroli, oferta/demanda o especulació?

Molt s'ha parlat de l'especulació via hedge funds en el mercat de futurs del petroli, se li atribueix la desenfrenada escalada de preus i la posterior caiguda.

No nego que part del preu, sobretot a curt termini, vingui determinat per l'especulació. Però hem de considerar que el petroli és una matèria prima de complicat emmagatzematge i per tant de difícil especulació a llarg termini.

També s'ha de tenir en compte que el petroli es negocia en dòlars a nivell mundial, si es contruís un gràfic de la cotització del petroli en euros es veuria que els repunts dels preus no són tan exagerats com amb la divisa americana, per tant, la devaluació i posterior apreciació del dòlar ha tingut part de responsabilitat en els moviments del preu del cru.


La meva visió és que els grans moviments del mercat del petroli vénen marcats per "l'economia real", i que l'escalada de preus dels últims anys ha sigut a causa de l'alt increment (i expectativa a curt termini) de demanda mundial procedent de països emergents com Xina, la qual no ha vingut acompanyada d'un increment de l'oferta, fins i tot és possible que s'estigui descomptant un decrement de l'oferta en un futur pròxim.

Últimament la tendència s'ha invertit degut a la crisis, s'està veient un refredament del consum i la inversió, el petroli no es queda enrera i també ha entrat en aquest cercle viciós, el mercat està notant aquestes retallades de la demanda.

Acaba de sortir una noticia que confirma que aquest any 2008 es produirà una contracció de la demanda de petroli a nivell mundial, per primera vegada des del 83.
Global oil consumption will drop this year for the first time since 1983, as an economic downturn in the West and slower growth in China cut fuel demand, according to the world’s main energy forecaster.

Carles Torrecilla, electrodomèstics (II)

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (11/12/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta segona entrega del món dels electrodomèstics, Carles Torrecilla ens parla del món del PAE (Petit Aparell Electrodomèstic). El seu nivell de vendes és un indicador dels moments de crisis. Els consumidors en moments d'entrada i sortida de periodes convulsos de l'economia recorren al consum del petit electrodomèstic, ja que no s'atreveixen amb la compra de l'electrodomèstic comú d'alt cost.

Torrecilla realitza una crítica als fabricants. Els acusa de no aprofitar tècniques de màrqueting que podrien afavorir al benefici d'aquestes empreses. Per exemple, en cap línia de PAE s'està cobrant manteniment, també reclama més presència en els lineals i catàlegs de les botigues d'electrodomèstics. Per altre banda, exigeix petits electrodomèstics amb millor usabilitat, molts PAE pequen de comandaments massa complicats.

Un altre rebot del gat mort?

Des de fa una setmana l'optimisme ha tornat als parquets, però de moment, no hi ha molts arguments per afirmar que s'ha trobat un sòl. De fet, tot el contrari, a continuació anem a enumerar 3 dades que indiquen que la recuperació de les borses no és fiable:

  1. Un dels nostres indicador favorits, l'iTraxx Crossover, no acompanya a l'ascens de les borses. L'índex ha tornat a cotitzar a l'entorn dels 1000 punts.
    In Europe, contracts on the Markit iTraxx Crossover Index of 50 companies with mostly high-risk, high-yield credit ratings increased one basis point to 1,003, according to JPMorgan Chase & Co. prices. The index is a benchmark for the cost of protecting bonds against default and an increase indicates a deterioration in the perception of credit quality.

  2. Cárpatos aporta una reflexió sobre el volum del futur de l'Eurostoxx, recordem que quan un moviment ve acompanyat de gran volum de negociació considerem que és fiable, en canvi, baix volum és sinònim de poc crèdit.
    Estaba mirando ahora el volumen del futuro del Eurostoxx. Resulta que lleva la mayor racha de días sin sobrepasar el volumen de 2 millones de contratos desde el mes de agosto, donde el volumen se desplomó por las vacaciones.

    El volumen con el que está cursando este rebote es muy poco normal para pensar que esto es una formación de suelo definitiva de la tendencia bajista. Quién sabe, a lo mejor todos luchando por saber si esto es alcista o bajista, y a lo mejor quien ganan son los laterales.

  3. Per primera vegada a la història les lletres del tresor (a 3 mesos) dels Estats Units van adjudicar-se amb una rendibilitat de quasi 0. Mala noticia per les borses, ja que els inversors prefereixen no tenir rèdit a posar el seu capital en cap altre inversió, inclosa la renda variable.

Però aquesta és una simple i humil opinió a curt-mig termini que pot rebatre el mercat en qualsevol moment. Recordem que experts catedràtics en economia com Gonzalo Bernardos i Oriol Amat creuen que les borses han tocat fons, i ja és hora de creuar el camí que separa la renda fixe de la renda variable.

Oriol Amat, aquesta crisis és com la del 2001

Oriol Amat a Versió Rac1 (09/12/2008)



Intervenció d'Oriol Amat, catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Oriol Amat es mulla i explica que és bon moment per invertir en borsa. Segons ell, la millor opció és invertir en sectors en els que confiem i tinguem informació. Si utilitzem l'ajuda d'un assessor hem d'anar en compte i dirigir-nos només a aquells que han viscut molts anys en els mercats, como a mínim un assessor ha de tenir 15-20 anys d'experiència als parquets.

Segons Amat, el preu de l'habitatge encara ha de baixar un 20% més, durant aquests anys de bombolla es va produir un gran desfasament entre preu de l'habitatge i renda per càpita.

Respecte a les empreses naixents, dóna un consell als seus directius, en els seus primers anys de vida l'empresa ha d'especialitzar-se i diversificar poc, així pot fer-se més forta en el seu sector i desmarcar-se de la competència.

Insisteix en què estem immersos en una crisis de curta durada i la compara amb la crisis de les tecnològiques del 2001. Patirem la crisis no més de dos o tres anys. El que sí ha portat de nou aquesta crisis és un equilibri de poders a nivell mundial, el traspàs de riquesa d'occident a orient és un fet.

Gonzalo Bernardos, recuperació al 2010

Gonzalo Bernardos al Via Lliure de Rac1 (07/12/2008)



Intervenció de Gonzalo Bernardos al programa Via Lliure de Rac1. En primer lloc realitza una petita introducció explicant d'on prové la debilitat de l'economia espanyola. En aquests anys daurats gran part de l'ocupació estava lligada a dos aspectes, dependència de construcció i despesa per consum intern gràcies al major endeutament, no al creixement de la renda.

Segons Bernardos a Europa s'estan realitzant les mesures correctes per redreçar el rumb de l'economia, la recuperació de l'economia és d'efectes retardats, i per aquest motiu 2009 serà un any difícil, però es mostra optimista pel 2010.

Critica al govern d'Espanya per no seguir el fil europeu, Bernardos aposta per una major intervenció en el sector bancari per tal de facilitar el crèdit, tan per la via recapitalització de bancs o mitjançant l'oferta de garantia per part de l'estat als crèdits.

Gonzalo es mostra a favor d'adoptar mesures en contra de la deslocalització, el govern ha d'intervenir i negociar amb les multinacionals per tal de no perdre teixit industrial.

Per últim, ell creu que s'ha tocat fons en la borsa i aposta per, de mica en mica, passar el capital de la renda fixa cap a la renda variable.

Carles Torrecilla, electrodomèstics

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (04/12/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta ocasió ens parla del món dels electrodomèstics. Un dels errors habituals que realitza el consumidor d'electrodomèstics és pensar-se massa la compra d'aquests articles. Al ser un bé durader convertim la compra en trascendent i això ens deixa indefensos davant les estratègies de marketing que ens venen prestacions que realment no necessitem.

Per altra banda, cada any apareix un producte estrella a la branca dels electrodomèstics, aquest nadal està tot enfocat per a què la gent s'endugui a casa una televisió plana. Altres anys aquests productes foren la càmara fotogràfica digital, el dvd o la wii.

Sala-i-Martin, lliure mercat en l'operació Repsol-Lukoil

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (02/12/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Surt a la palestra l'últim estudi del BBVA, que aununcia que l'economia europea patirà una recessió del 0,9% en el 2009 i que els tipus d'interès baixaran fins l'1,5%. Sala-i-Martin diu que en moments convulsos com els que estem vivint és molt difícil predir cap a quina direcció anirà l'economia en els propers mesos.

Com en altres intervencions en el programa, insisteix en què la gran preocupació de l'economia espanyola ha de ser els crèdits astronòmics que van concedit els bancs en el últims anys a les immobiliàries espanyoles. La major part d'aquests crèdits no podran ser retornats i els bancs i caixes hauran de gestionar un munt d'actius immobiliàris que molt segurament no tindran el valor dels crèdits, per tant es crearà un gran forat financer en el sistema econòmic espanyol.

També es mostra a favor del no intervencionisme de l'estat en el cas Repsol-Lukoil. Rebateix a aquells que es mostren contraris a l'operació esgrimint arguments com que l'energia és un sector estratègic, els rusos no són gent de fiar o que Lukoil està sota l'influència de l'estat rus.

Per últim insisteix en què sota els moviments radicals del preu del petroli de l'últim any no hi influeixen els especuladors, sinó que tot es mou pel creixement i reducció de la demanda real de petroli.

Un altre Black Monday


Avui s'ha viscut un nou Black Monday, l'enèssim en el mercats. L'S&P s'ha deixat un 8,93% i el Nasdaq un altre 8,95%. Una vegada més, l'iTraxx Crossover ha aconseguit nous màxims històrics, i l'índex sembla decidit a penetrar aquest triple sostre que s'ha format en el gràfic.

Un dels fets més alarmants vistos avui és la publicació de dada de PMI de manufactures de Xina, ha sortit molt pitjor de l'esperat. Cárpatos comentava la dada de la següent manera:

El sectorial de materiales básicos es el peor con mucha diferencia. Se ha desplomado de manera brutal ¿Por qué?

Pues principalmente debido al dato de PMI de manufacturas de China dado esta mañana que ha generado una gran alarma, y que ya ha hecho bajar a las bolsas asiáticas.

Los datos macro muestran a una economía china en un grado de enfriamiento mucho mayor del previsto, y no hay que olvidar que su demanda de materiales básicos es vital para el sector, y ahora mismo es más que evidente que se va a ralentizar.

La sombra de la dècada perduda que va patir Japó a la dècada dels 90 és molt allargada, i per més liquidesa que insuflin les autoritats sembla inevitable que ens engoleixi. Cada dia que passa anem més encaminats cap a la temuda deflació.

Amb un panorama com aquest, seran els Estats, en els propers anys, capaços de suportar el deute que estan emetent? Si són capaços, quins sacrificis s'hauran de fer?

Carles Torrecilla, el Nadal (II)

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (27/11/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En aquesta segona entrega de temàtica nadalenca Carles Torrecilla parla de les estratègies que ha de seguir el comerç, des de grans superficies a botiguers, per afavorir les vendes en aquesta campanya de Nadal.

El temes tractats van des de la iluminació de les botigues fins si és indicat tenir pare noel en el local, passant per la temperatura indicada de la calefacció.
Gràcies a ChicoBCN79 es pot visionar el debat en el qual va assistir Santiago Niño Becerra el 27 de novembre de 2008 al programa matinal de TV3 "Els Matins", conduit per Josep Cuní. Mijançant la pregunta "El govern hauria de donar ajudes públiques a les petites empreses?" Santiago Niño Becerra exposa la seva particular teoria sobre quina dimensió té la crisis actual.

En el vídeo que apareix sota aquestes línies hi ha un resum de totes les intervencions que va realitzar el catedràtic en el debat.



Per seguir el debat de forma completa podeu veure aquests 5 videos.


Part 1/5


Part 2/5





Part 3/5


Part 4/5




Part 5/5

Jordi Goula, proteccionista en el cas Repsol-Lukoil

Jordi Goula a Versió Rac1 (26/11/2008)



Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Goula es mostra totalment contrari a la realizació de l'adquisició, per part de Lukoil, del 30% d'accions de Repsol.

Esgrimeix que Lukoil, tot i ser una empresa privada, està sotmesa al govern rus. Per tant, Rusia pot utilitzar a Repsol com a una arma per presionar una vegada s'hagi fet l'operació.

Jordi Goula també explica que Sacyr va aconseguir comprar el 20% de Repsol, que en aquests moments està siguent un llast financer per l'empresa, només amb un crèdit enorme concedit per 18 bancs, a Sacyr només li va fer falta posar les mateixes accions de Repsol com a garantia.

Daniel Estulin, destrucció de la demanda

Daniel Estulin a Versió Rac1 (25/11/2008)



El Club Bilderberg, és una conferència anual on es reuneixen els homes més rics i poderosos del món. Daniel Estulin, mitjançant suposades informacions verídiques d'aquest grup ha deixat imprès en una sèrie de llibres les maquiavèliques estratègies d'aquest clan per tenir controlat i sotmetre a tot el món als seus interessos.

Les últimes mesures adoptades pel Club Bildelberg ha sigut destruir la demanda mundial provocant l'actual crisis que estem patint. La seva intenció és, davant l'escassetat de l'energia, conservar part d'aquesta energia per fer-ne un ús elitista només a l'abast de la gent rica i poderosa.

Una de les estratègies més rocambolesques, que exposa Estulin, és el control del preu de petroli per enfonsar països enters. Elevant els preus fins els 150$ es volia aconseguir enfonsar el creixement imparable de l'immensa Xina. Com que una pujada en els preus del petroli enforteix a Rusia, ja que posseix gran part de les reserves mundials de cru, el Club Bildelberg acte seguit, fa caure en picat fins els 50$ el barril per perjudicar Rusia.

Una altre història interessant, segons Estulin, és que Michelle Obama forma part del CFR (Council On Foreign Relations), que segons ell és el govern real d'Estats Units a la sombra. De fet, Barack Obama primer va ser elegit i beneït pel Club Bilderberg, i posteriorment pel poble.

iTraxx Crossover, nous màxims històrics


L'iTraxx Crossover, l'índex de credit default swaps que cobreix la possible fallida de les principals empreses d'Europa, està marcant nous màxims històrics dia rera dia. En aquests moments tenim l'índex al voltant dels 925 punts.

Cal remarcar la divergència existent entre les cotització d'avui a les principals places borsàries i l'iTraxx, tan els índexs de les principals borses com l'iTraxx estan escalant posicions. Per tant mentre segueixi l'escalada de l'iTraxx, no se li pot de donar credibilitat a la revifalla de la renda variable.

Doncs sembla que les desgràcies mai venen soles, tenim una altre dada inquietant. Ahir els bons a 30 anys van pujar un 6%, tothom intenta refugiar-se de la tempesta perfecte encara que sigui sacrificant la rendibilitat del capital.

Jordi Goula, subasta del fons i cas Repsol-Lukoil

Jordi Goula a Versió Rac1 (20/11/2008)



Explica com funciona la subasta que s'ha realitzat en el dia d'avui pel repartiment del fons en forma de préstec que el govern tenia destinat a bancs i caixes. Les entitats havien de presentar les correspontents ofertes en forma de tipus d'interès i actius que oferien en contrapartida.

Un dels culebrots de la jornada és l'apropament entre LukOil i Repsol, Jordi Goula creu que el motiu real d'aquesta venda de les participacions de la petrolera espanyola que poseeix la Caixa i Sacyr es deu a què la Caixa vol un soci que pugui desembutxacar suficient capital per fer front a un hipotètica ampliació de capital de Gas Natural per la compra d'Unión Fenosa.
Carles Torrecilla al Món a Rac1 (20/11/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

Segons Carles Torrecilla, pel Nadal s'intenta estirar més el braç que la màniga comprant regals de preu elevat, aquest fenomen succeix ja que percebem o intentem donar la sensació que l'esforç que realitzem en la compra és proporcional a l'apreci que tenim cap a la gent que ens rodeja.

Torrecilla aconsella de no mercatilitzar el Nadal i dedicar més temps que diners, un detall elaborat i amb intenció pot ser més afectiu que un regal costós i sense personalitat.

Sala-i-Martin, No a les ajudes al sector autos

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (18/11/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. En aquesta ocasió ens explica un dels motius del per què el Santander està sent castigada borsàriament després de l'anunci de l'ampliació de capital. El seu core capital ha baixat en els últims dies, per aquest motiu i segons la legislació vigent necessita recapitalitzar el banc urgentment. Santander argumenta que vol aquest capital per noves inversions, però sembla que darrera d'aquest anunci s'amaga una pèrdua important de solvència.

Per altra banda, Sala-i-Martin es mostra contrari a les possibles ajudes que pot rebre el sector automovilístic per part de diferentrs governs. Argumenta que donar diners a aquestes indústries ineficients només pot servir per allargar l'agonia. Segons ell, és molt millor invertir aquests diners ens reciclar els treballadors que es quedin a l'atur per recolocar-los en sectors més productius.

Carles Torrecilla, el preu (II)

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (13/11/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

A l'anterior aparició Carles Torrecilla va detallar les principals característiques que usen les empreses a l'hora de marcar els preus del seus productes, va explicar que la tendència de les empreses és intentar fixar els preus que està disposat a pagar cada consumidor. En aquesta ocasió comenta quins mètodes té el sector serveis a l'hora de marcar els preus.

El cost de producció d'un servei, posem per cas, la consulta de 10 minuts a un doctor per realitzar un diagnòstic, pot suposar 10 euros. Doncs, per què ens en cobren 100? La resposta és que els professionals carreguen altres tipus de càrrecs, no només el de producció d'un servei.

Càrrecs que no formen part del cost de producció poden ser els estudis i títols acadèmics que el professional ha recol·lectat, l'experiència que ha aconseguit durant la seva etapa com a professional i també el % d'encert en els diagnòstics respecte la competència.

A part d'aquests càrrecs que no formen part del cost de producció, el sector serveis també s'apunta a l'estratègia de discriminació de preus per intentar treure el màxim benefici.

Jordi Goula, solucions per la crisis i G20

Jordi Goula a Versió Rac1 (11/11/2008)



Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Explica que, malgrat que encara no s'ha realitzat cap subasta, el fons del govern per la compra d'actius al banc pot ser de gran ajuda. Recalca que un dels sectors més afectats per la crisis és el de pimes i autònoms, els petits empresaris es poden veure afectats per l'impagament dels seus clients i a conseqüència d'això tenir greus problemes de liquidesa a curt termini.

Goula coincideix amb les declaracions de Pedro Solbes sobre la reunió del G20 del proper dia 15, segons ells només es definiran les principals directrius sobre les quals treballar, en cap cas es profunditzarà.

L'últim punt que tracta és la possibilitat de què els bancs puguin crear "societats inmobiliàries d'inversió", mitjançant els quals els mateixos bancs podrien explotar els inmobles procedents de concursos de creditors.

Carles Torrecilla, el preu

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (06/11/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

El preu és un dels factors més importants a l'hora de posar un producte dins de la nostra cistella de la compra. Carles Torrecilla ens explica diferents caracteríques del preu. Segons els sistemes econòmics (comunista, socialista i capitalista), el preu pot tenir diferents significats. A l'hora de marcar el preu a un producte les empreses solen usar tres tipus d'estratègies: mitjançant el preu de producció com a referència, el preu que utilitza la competència o el preu que estan disposats a pagar els clients. Des de la vessant de marketing parla de diferents tàctiques utilitzant els preus, com poden ser la desnatació i el de penetració.

S&P 500, feina per Obama


En un dia històric com avui anem a analitzar l'índex director per excelència. Aquest passat mes d'octubre ha sigut tràgic per l'SP&500, Obama té un difícil repte davant, recuperar la debilitada economia americana, i per tant fer que l'índex director pugui remuntar aviat.

En aquests moments l'S&P 500 està païnt la violenta caiguda que va patir durant el mes anterior. Està utilitzant la forquilla dels 850 i 1000 punts per agafar aire i tornar a l'atac. Sembla que costarà aguantar els 1000 punts, i per sota, tenim molt a prop els mínims aconseguits al 2002. En principi els 768 punts han de ser un suport robust, però perdre aqueta referència significaria tornar a veure una altre gran caiguda.

Sala-i-Martin, segregació en l'educació

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (04/11/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. En aquesta ocasió Xavier Sala i Martin critica durament a Nicolas Sarkozy per voler refundar el capitalisme, Sala-i-Martin exposa que el capitalisme no pot ser refundat per polítics, l'essència del capitalisme està en la lliure activitat de la població.

Sobre la crisis, ell preveu que Espanya patirà més que la resta d'Europa. Argumenta que durant l'època de bonança no va fer els deures dirigint-se a sectors més productius com la innovació, i deixant de ser dependents de sectors poc productius com la construcció i el turisme. Per tal de realitzar aquests deures, Sala-i-Martin explica els motius perquè és partidari de la segregació dels estudiants per nivells en el sistema educatiu.

Crisis a The Economist

Via Gurus Blog arriba aquesta presentació on apareixen les portades de The Economist que fan referència a la crisis actual.

Credit Default Swaps

Des del Trenta-i-deu Weblog he trobat aquest interessant documental, del programa "60 minutes", sobre els Credit Default Swaps. Potser el documental no parla des de l'objectivitat, però sempre és interessant saber tots els punts de vista.


Watch CBS Videos Online

Carles Torrecilla, marca blanca

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (30/10/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

Més que de les marques blanques, Carles Torrecilla ens parla de la marca distribuidor, marca blanca és aquella que no té cap marca, o sigui, un genèric. Marca distribuidor és aquella marca associada a una cadena de distribució, com pot ser Eroski, Carrefour o Hacendado.

En Carles destaca que al contrari del que es pugui pensar, la marca distribuidor neix més com a marca de cofiança que no pas com a marca econòmica.

A aquí a Espanya la marca distribuidor és una barreja entre marca de confiança i econòmica, cada cadena distribuidora agafa el factor que més li convé segons els seus propòsits.

FED deixa els tipus a l'1%

La Reserva Federal dels Estats Units ha retallat en mig punt els tipus d'interès oficial fins deixar-los a l'1%. Un intent més de desencallar la situació actual d'estrangulament del crèdit. A més, amb l'empitjorament de la situació econòmica, augment de l'atur i entrada en recessió, es tem que hi hagi el perill de caure en la deflació.

Des del 2003-2004 no vèiem els tipus a aquest nivell, amb els tipus a l'1% ara ja queda poc joc per utilitzar aquesta eina una vegada més.
Des de la Bolsa por Antonomasia ens arriba un anàlisi tècnic del Dow Jones, de moment toca esperar. Sabrem quin és el desenllaç, si cap amunt o cap avall, quan la lluita entre alcistes i baixistes acabi per trencar una de les dues zones de control.

Islàndia, o mort del Carry Trade

La fallida d'Islàndia a Versió Rac1 (28/10/2008)



La periodista Gemma Saura i el professor d'economia de l'Universitat Pompeu Fabra Jose García Montalvo expliquen, al programa de Toni Clapés Versió Rac1, quin han estat els motius per a què un pais occidental com Islàndia ha entrat en fallida i necessita ser rescatat per l'FMI.

Segons García Montalvo, el principal motiu ha sigut l'enorme tancament de posicions de carry trade per part d'importants fons d'inversió extrangers.

Recordem que el carry trade és aquella operació que consisteix en demanar diners en préstec en un pais amb baixos tipus d'interès, com podria ser Japó, i deixar-los en països que tenen una alta tassa de tipus. Els països de destí clàssic del carry trade han estat Nova Zelanda amb el famós kiwi, Austràlia i també Islàndia.

La sortida en pànic del diner d'Islàndia per defer les posicions de carry trade ha portat a la caiguda en picat de la divisa i també a la fallida de les principal entitats bancàries del pais.

També s'ha de tenir en compte que aquesta caiguda de la divisa ha portat a la ruina a part de la població d'Islàndia, molta gent va fer el seu particular carry trade i es va endeutar en yens, per aquest motiu a aquesta gent se'ls hi pot haver doblat la quota de préstec mensual.

Petroli, caiguda lliure


El cru segueix en caiguda lliure des de que el juliol passat va aconseguir els seus màxims històrics. Es pensava que la base del canal alcista iniciat el 2002 podia ser un bon suport, doncs tot al contrari. Sense contamplacions ha trencat el canal i l'estampida ha portat a la cotització a baixar per sota del 61.80% de retrocés.

Ara queda un suport clar, els 50 dòlars, mínim relatiu i número rodó. Hem de fer un incís en què aquesta baixada del preu del barril de petroli està coincidint en l'apreciació del dòlar, recordem que la divisa utilitzada a nivell mundial per les transaccions de petroli és el dòlar.

Carles Torrecilla, diner negre

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (23/10/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa". Segons Carles Torrecilla, en els últims temps el diner negre ha desaparegut de grans i mitjanes empreses. Actualment només la petita empresa i autònoms poden està utilitzant-lo. També a nivell particular podem trobar diner negre en la compra-venda d'habitatge, així el venedor no ha de declarar elevades plusvàlues a hisenda. Moltes vegades utilitzar diner negre a nivell d'empresa pot ser més car que no utilitzar-lo, ja que suposa portar doble comptabilitat, disposar de caixes fortes, està al cas de què els empleats no et denunciïn...

Santiago Niño Becerra, lligant liquidesa amb valor

Consisa explicació del catedràtic Santiago Niño Becerra del què pot significar en el fons la falta de liquidesa:

Falta liquidez (la que hay se guarda para cuando no haya nada, nada), falta liquidez, OK; por favor, ¿me pueden decir qué es 'la liquidez'?, pues la liquidez es … un recurso. ¿Recuerdan que aquí han leído en numerosas ocasiones que lo que venía iba a ser una crisis de recursos?; de falta de petróleo y de trigo, de agua y de gas, sí, pero también de falta de 'dinero', y de capacidad emprendedora, y de confianza. El 'dinero' es la manifestación condensada del valor, y no hay valor porque no se puede valorar lo que se genera debido a que faltan recursos esenciales. 'Es un círculo vicioso', ¡claro!, por eso en lo que estamos entrando es en una crisis sistemica.

Via La Carta de la Bolsa

Sala-i-Martin, comentant les intervencions estatals

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (21/10/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. En aquesta ocasió comenta les notícies d'actualitat dels últims dies. Entre aquestes noticies hi ha les declaracions de Felipe González en què afirma que es podria haver evitat fàcilment aquesta crisis, l'estudi de Merril Lynch sobre la necessitat que tenen de líquid tan Santander com BBVA, la intervenció de ING per part de l'estat holandès. Mitjançant aquestes noticies dóna la seva visió sobre la crisis financera actual, les mesures preses pels diferents estats per controlar-la i qui pot financiar aquesta gran necessitat de líquid.
Curta i interessant definició que fa Xavier Sala-i-Martín en el seu Facebook dels diferents tipus d'economistes:

La gente que cree que, en el corto plazo, los mercados no se ajustan a su equilibrio de largo plazo y que para ayudar a la economia a llegar ese equilibrio el gobierno puede utilizar politica monetaria y fiscal se llaman "Keynesianos" mientras que los que creen que el gobierno debe abstenerse de ello son los "nuevos clasicos". Los economistas que creen que el gobierno debe intervenir en el largo plazo son los socialistas o socialdemocratas y los que no son liberales clasicos. La distincion es importante porque hay economistas que son keynesianos (corto plazo) y a su vez son liberales (largo plazo). De hecho, el padre de la revolucion keynesiana de los ochenta, Greg Mankiw, es uno de ellos y actual maximo exponente mundial de los keynesianos, el catalan Jordi Gali, tambien.

CDS, què és?

Des de GurusBlog apareix aquesta entrada en què, d'una forma didàctica, ens defineixen que són aquests seguros en forma de derivats contra l'impagament de deute. Són els famosos Credit Default Swaps.
En el següent vídeo apareix l'intervenció de Jose Luis Cava d'avui a Intereconomia. Ell veu que podríem tenir un possible rebot en les borses que podria durar fins la primera setmana de gener de 2009.

Via El Blog de WallStreet

Mínim en confiança del consumidor

La Universitat de Michigan acaba de fer public l'índex mensual de confiança del consumidor. Acaba d'aconseguir el seu mínim històric des del seu naixement, fa més de 50 anys.

Soros, predictor

El gurú George Soros ha sigut força encertador en les seves previsions. Només cal veure el recull de noticies sobre Soros que ha recopilat Dalamar.

Comparació de Bear Market

En el aquest article de The New York Times podem veure una interessant comparació dels principals mercats baixistes que s'han viscut durant els últims 100 anys. De moment estem, des del marc temporal, estem en la mercat baixista més important de la història.

Carles Torrecilla, caixes fortes

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (15/10/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca" o "Economia d'estar per casa".

En temps de crisis, augmenta la venda de caixes fortes, mitjançant aquest pretex Carles Torrecilla explica que moltes vegades no és efectiu utilitzar aquesta mena d'artilugis per guardar diners. Sigui per captar l'atenció dels possibles lladres o per la depreciació que pateixen els diners dins de les caixes, ja que no gaudeixen de tenir la rendabilitat dels tipus d'interès.

CDO, què és?

En aquest últim any han sigut les sigles de moda, des de GurusBlog trobem aquest post on explica què és realment un CDO. Lectura obligada.

Jordi Goula, Caixes en perill

Jordi Goula a Versió Rac1 (14/10/2008)



Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Jordi Goula comenta que és possible que veiem absorcions entre caixes, per culpa de la seva situació crítica. També diu com han afectat les últimes mesures dels governs d'Europa i Usa en la confiança dels mercats financers, però que això no ha parat el deteriori creixent de l'economia real. Jordi Goula també fa l'observació de qui es quedarà amb aquest deute estatal que es necessitarà per tot aquest rescat global dels mercats financers. Sembla que Xina, Japó i Aràbia seran els principals compradors, però potser demanaran una mica més d'interessos pel risc que prenen.
Aquestes últimes mesures preses des d'Europa i USA sembla ques estan tranquilitzant els ànims i reestablin la confiança entre bancs.

L'exemple més clar el tenim en l'interbancari i l'overnight. Ara mateix estan a nivells normals en quan a tipus d'interès, just en el tipus oficial tan de la FED com del BCE.

Dow Jones, morning star


Avui el dow ha dibuixat une espècie de morning star, una figura candle stick de tornada alcista força fiable. En la jornada d'avui hem viscut una sessió alcista històrica en consonància amb les baixades extremes de la setmana passada.

Tornant a la figura morning star, podríem està a l'inici d'un rebot que podria portar els 10.000 punts primer i als 10.700 punts en un segon lloc. Sembla difícil que aquesta tornada es pugui fer en V per la gran desfeta que hi ha hagut, apostem més per una tornada en W.

Per sota, tenim el nivell dels 7.200 punts zonals, mínim relatiu del 2003. Aquest seria l'objectiu si el Dow Jones trenqués els mínims que va aconseguir el divendres passat, o sigui, els 7.882 punts.

Una vegada el futur del petroli ha perdut els suports a mitjà termini, sembla que la cotització va directe a provar el suport major en els 75-80 dòlars zonals, aquest suport no és altre que la base del canal alcista vigent des de 2002.

Si aquesta zona fos violada el següent suport estaria situat als 50 dòlars, antic mínim relatiu.

Jose Luis Cava, clarivident

En aquest video es mostra l'intervenció del Sr. Cárpatos al programa "El gato al agua" el dia 10 d'octubre. Amb una lucidesa no comuna amb la resta de tertulians del programa, valora la situació en què estem immersos i les accions que han realitzat els diferents bancs centrals i governs per intentar encaminar la situació.

Què són els diners?

Interessant video on s'explica de forma didàctica d'on ve el diner que tenim a les nostres mans. El diner és deute!

En aquests últims temps s'ha començat a qüestionar la figura d'Alan Greenspan, ara fa uns anys va sortir del càrrec amb multiples elogis per haver aconseguit un llarg període de bonança econòmica. Però potser aquesta llarga estabilitat la va aconseguir mitjançant, primer amb una important bombolla lligada a les empreses tecnolòques i posteriorment, per salvar de la depresió a USA rebaixant els tipus per crear una bombolla immobiliària.

Paul Krugman ens mostra aquest gràfic molt explícit que ho deixa tot molt clar.

Els mercats


Via Blog de Paul Krugman

Islàndia, en fallida

No només les empreses i les persones poden caure en la bancarrota.

En aquests últims dies estem veient com tot un país -europeu!- com és Islàndia està en fallida tècnica, degut a què ha hagut de nacionalitzar els seus tres bancs més importants, i degut a la depreciació de la seva moneda no pot fer front als deutes externs.

El Herald Tribune ho exposa molt bé en el següent article.

S&P 500, mal als ulls


En aquest gràfic setmanal podem veure quins moments estem vivint. Només cal veure la contundència en què està caient el principal índex mundial. En les dues últimes setmanes ha trencat com si fos mantega el canal baixsta a mig termini i el fibo del 61.8%. Ara podria tornar a nivell on va està al 2003, els 768 punts estan a la vista. Falta una jornada per tancar l'última candle setmanal, potser podran maquillar una mica la desfeta.

Euribor + 16%

No sé d'on ha tret l'informació en Marc Vidal, però reament posa els pèls de punta pensar que hi ha bancs a Espanya que estan tan faltats de liquidesa que són capaços de comprar diners a un dia a euribor+16%. Interessant llegir aquest post de Marc Vidal.

VIX, escalada eterna


Ahir mateix vam publicar un post on donàvem a conéixer que l'índex de volatilitat va destrossant màxims històrics dia darrera dia. Doncs avui no ha sigut menys i el VIX ha marcat un nou màxim. Però no ho ha fet de qualsevol manera, avui ha pujat un res despreciable 11.11% situant-se en els 63.92.

Segons Cárpatos aquest nou daltabaix tant en la desfeta del Dow i S&P500 com en la pujada de nivell de pànic del VIX podria ser causa de què Lehman Brothers estés en subasta. Realment estem visquent dies històrics.

Ja que parlem de Cárpatos deixem el seu comentari a tancament de sessió diari.
Carles Torrecilla al Món a Rac1 (09/10/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". Una de les estratègies que ha de portar a terme una empresa és fer veure al seu client de quina partida hauria de treure els diners per consumir el seu bé o servei. Aquesta qüestió és clau, ja que per exemple, el client sempre gastarà més per la partida nens que per la partida llar.

Cárpatos aporta aquest espectacular gràfic, on dóna cert terror veure les similituds entre el Dow Jones durant la crisis del 29, i la crisis actual.

El temor augmenta quan veiem els alts nivells on està arribant l'iTRAXX Crossover. 657 punts, el nivell més alt des de mitjans de març.

Apple, que el fibo salvi a


Com la resta del parquet mundial, Apple ha tingut una caiguda brutal en la seva cotització en aquests últims dies.

El resultat és que en aquests moments Apple està amenaçant al fibo del 61.80% situat en els 82 dòlars. De moment aquest nivell hauria de parar la caiguda a plom. La ruptura dels 82 dòlars posaria contra les cordes a la tecnològica, emportant-se segurament l'índex Nasdaq cap a les tenebres.

VIX, Molta Por


El VIX, índex de volatilitat, o vulgarment índex de la por està registrant màxims històrics dia rera dia. El tenim a 58, quasi res. Això no fa res més que delatar que per més mesures que posin tots els governs i bancs centrals a nivell mundial, la confiança continua caient.

Esperem que tota aquesta por només estigui motivada per una falta de confiança en saber quins són els "bancs bons" i els "bancs dolents", si aquesta falta de confiança tingués un motiu ocult que no sabem...

Sala-i-Martin, optimista

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (07/10/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Parla de la desunió que existeix en l'Unió Europea a l'hora d'atacar la crisis. També comenta que és una bona mesura incrementar el fons de garantia sobre els dipòsits bancaris per tal de millorar la confiança. Sala i Martín es mostra optimista pel futur de l'economia, ja que tot i la tempesta perfecta en què estem inmersos, USA està millorant la productivitat.

Antonomasia, certer

Antonomasia sempre està al costat correcte, ell més veleta que ningú, es deixa guiar completament per l'anàlisis tècnic. Els indicadors macroeconòmics i l'anàlisi fonamental poden dir el que vulguin, els mercats sempre anticipen els cicles econòmics, bons o dolents.
Jordi Goula a Versió Rac1 (06/10/2008)



Intervenció de Jordi Goula al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Anàlisi de l'economista i periodista Jordi Goula d'aquest enèssim dilluns negre que ha afectat tan a Europa com a la resta del món. Comenta la desunió que existeix a Europa a l'hora de prendre les decisions en comú.

Santiago Niño Becerra, mediàtic

Santiago Niño Becerra està passant de ser un iluminat -només cal veure com Jordi Goula el ninguneja en aquest debat realitzat el 2006- a un autèntic gurú. Cada cop prenen més força els seus estudis que pronosticaven una crisis sistèmica al 2010.

Aquí tenim una prova del canvi, entrevista de Santigo Niño Becerra a la Vanguardia. El mateix editor s'hagués atrevit a publicar-la al 2006?

Santiago Niño Becerra, 18% d'atur al 2009

Santiago Niño Becerra a Rne (02/10/2008)



Intervenció de Santiago Niño Becerra a Rne (Radio Nacional de Espanña). Preveu un panorama obscur sobre l'atur a Espanya durant els propers anys, segons Niño Becerra es podria arribar a nivells del 18%/19% de desocupació durant el 2009.

Degut a la baixa productivitat, Espanya patirà doblement la crisis, i més quan el món va cap més alts graus de productivitat, per tant, excés de mà d'obra.
Carles Torrecilla al Món a Rac1 (02/10/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". En aquesta ocasió ens explica com les pimes poden aprofitar-se de la crisis que estem patint. Mitjançant la seva petita estructura que té guanya versalitat per adaptar-se més ràpidament que l'empresa gran. Amb habilitat la pime pot escalar posicions en època de crisis.

Sovereign Bank, proper a fallida


Ara fa dues sessions Sovereign va perdre dues parts del seu valor borsari. Una davallada d'aquesta mena, en un sol dia, és mala indicadora, i més per un banc. Ja sabem que els rumors sobre un banc poden crear la seva descapitalizació, per culpa del pànic dels seus clients.

Ara mateix Sov està digerint la brusca baixada amb fortes oscilacions amunt i avall, o sigui, molta volatilitat.

Les referències per dalt les trobem, en primer lloc, en aquesta directriu baixista que una vegada violada crea resistència. Si aconseguís superar aquesta directriu les següents resistències difícils de superar seran els 5.58 dòlars, últim mínim històric, i els 6.24, antic mínim històric.

Si haguéssim de posar un stop a les pèrdues, no hi ha més remei que posar-lo en el mínim de la fatídica sessió. Si en el tancament de sessió perdés la referència dels 2.92, no només la situació de la cotització s'agreujaria, sinó també la possible solvència del banc.

Santiago Niño Becerra, encertant

Santiago Niño Becerra a Versió Rac1 (30/09/2008)



Intervenció de Santiago Niño Becerra al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Insisteix en què fins al moment no hem vist res, la caiguda brutal tindrà lloc durant el 2010. Ens explica que per ell un crash no és que el Dow Jones baixi 800 punts en una jornada, per ell un crash és que hi hagi una cua de clients de 100 metres en les entitats bancàries intentant retirar els seus estalvis.
Mitjançant dades obtingudes per Cárpatos, aquí tenim el preu dels Default Credit Swaps de diferents bancs espanyols i europeus...

Caja Madrid, Sabadell i Caixa Catalunya en estat d'alerta.
CAM i BANCAJA molt preocupant.
Sembla que a ING de moment no ha saltat l'alarma.

"Ya que hablamos de bancos, dispongo de datos actualizados de cómo están los credit default swaps de bancos europeos y de bancos y cajas españoles, vamos con ellos:

Vamos con los españoles que he podido encontrar:

BBVA: 117,7 y SAN: 122,3. Como vemos juegan en una división aparte. El mercado no les ve un riesgo real, y personalmente tampoco. Son bancos totalmente seguros ahora mismo, especialmente el BBVA menos metido en aventuras, pero el Santander también está bien.

CAIXA 282,5, BANKINTER: 257,5, POPULAR: 295, están en el nivel de los CDS subidos de tono, pero sin que sea alarmante.

CAJA MADRID: 306, Sabadell 308 y Caixa cataluña con 330, altos, y ya a vigilar.

CAM: 517 y BANCAJA: 696, con niveles muy preocupantes. Hay que tener en cuenta que esto significa que para asegurar deuda por 10 millones de euros de Bancaja hay que pagar una prima de 696.000 euros al año, y eso es mucho dinero.

En cuanto a bancos importantes:

UBS: 260, CREDIT SUISSE: 129,2, BNP: 84,5, SOCIETE GENERALE: 129,2, DEUTSCHE BANK: 144,2, FORTIS: 666,7, MORGAN STANLEY: 1020,4 ojo a cómo tiene el CDS con planes de rescate y toda la pesca, ese es un nivel muy peligroso, GOLDMAN SACHS: 448,8, Dexia 550, Natixis 325, Commerzbank 163. ING 190."

Carles Torrecilla, Low Cost

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (25/09/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". Aquesta setmana toca parlar del concepte Low Cost. Intentar reduir costos a serveis a l'abast de pocs, per tal d'arribar a les masses, o sigui, que el consumidor no sigui només l'elitista, sinó també la classe mitja, molt potent en els món occidental.

Sala-i-Martin, dur contra els intervencionistes

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (23/09/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Sala i Martín fa un crítica aferrissada contra l'intervencionisme en les últimes mesures que està prenent USA d'injectar diners per comprar actius tòxics als bancs.

Una de les raons que dóna Sala-i-Martin és la famosa "moral hazard", ja que amb aquests salvaments dels bancs s'incita als mateixos directius i accionistes dels propis bancs a tornar a prendre riscos en el futur, ja que no veuen castigat els seus excessos quan fan les coses malament.

Carles Torrecilla, 20 preguntes per entendre la crisis

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (18/09/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". Jordi Basté li fa una bateria de preguntes per entendre millor la crisis que estem vivint en aquest moment. 20 preguntes claus que ens faciliten la comprensió de la delicada situació financera.

Cárpatos, Credit Default Swaps pels núvols

En dies complicats com aquests, és imprescindible llegir al nostre analista favorit Cárpatos. AIG en plena tempesta, els seus crèdit defaul swaps ja estan descomptant la fallida.

Petroli, 100


Els 100 a part de ser un antic màxim relatiu és un número psicològic important. Per tant, és possible que els 100 siguin una dura línia de rebassar pels bearish.

Però sembla que el cru està en caiguda lluire i potser hauríem de mirar quins poden ser els següents nivells que poden sostenir els preus del barril. Tenim una zona de suport en els 85.5 dòlars. I també una altre més forta en la base del canal alcista a llarg termini, vigent des de 2002, concretrament ara està al voltant dels 72 dòlars.

Podem força correlació entre la caiguda del petroli i l'apreciació del dòlar. El causant principal és que la divisa amb què es negocia el petroli a nivell mundial és precisament el dòlar. Per exemple, per Europa aquesta baixada del preu de petroli s'ha vist compensada en la fortalesa del dòlar.

Carles Torrecilla, les targetes

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (10/09/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". En aquesta ocasió ens parla del món de les targetes de crèdit i de dèbit. Exposa els aventatges i inconvenients d'utilitzar aquest producte, com també els hàbits dels seus consumidors.

Sala-i-Martin, Fannie Mae i Freddie Mac

Sala-i-Martin a Versió Rac1 (09/09/2008)



Intervenció de Xavier Sala i Martín al programa Versió Rac1 de Toni Clapés. Parla de la intervenció del govern americà en la "nacionalitació" de les entitats hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac. També dóna el seu punt de vista en les últimes declaracions de Zapatero sobre la crisis, i com la crisis és especial per Espanya. La caiguda en picat del preu del petroli també és tractada.

Euro/Dòlar, inici de fase baixista?


Ara fa una sessió la directriu principal alcista vigent des del 2002 ha sigut violada. Els propers objectius pel canvi euro/dòlar són el 50% de retrocés de fibonacci, que cau en els 1,385 i també està a prop un anterior màxim relatiu que està just en els 1,37.

Aquest impuls baixista que ha portat a la ruptura de la directriu pot ésser deguda a la nacionalització de Fannie Mae i Freddie Mac, recapitalitzant-les. El mercat ha recolzat la decisió i ha impulsat la confiança en l'economia americana, i en conseqüència al dòlar.

Carles Torrecilla, el xiringuito

Carles Torrecilla al Món a Rac1 (02/09/2008)



Intervenció de Carles Torrecilla al programa El Món a Rac1 de Jordi Basté en la seva secció "Economia de butxaca". Des d'un punt de vista de proximitat amb el ciutadà ens parla amb de la crisis en la seva vesant psicològica. La crisis té una part de real i una altre de psicològica, les quals es van alimentant i creant un cercle viciós, amb un magnífic exemple Carles Torrecilla ens parla d'aquesta famosa crisis psicològica.

Euro/Dòlar, en busca de la directriu llarga


Una vegada perdut el canal a mig termini per on transitava el canvi euro/dòlar des de ara fa un any, s'ha precipitat amb potència cap una referència històrica, l'anterior màxim, que data de l'any 1992.

Una altre dels objectius del canvi podria ésser aquesta directriu alcista a llarg termini vigent des del 2002.

En aquests preus el canvi s'hauria d'estabilitzar, i una vegada decidit continuar la tendència alcista o pel contrari trencar la directriu i iniciar una nova empenta cap a l'apreciació del dòlar.

Petroli, correcció finalitzada?


De moment està respectant elegantment el canal alcista, ara és hora de decidir-se, si tornar a atacar del costat alcista cap al sostre del mateix canal, o si continua amb aquesta correcció baixista, que segurament portaria al barril a veure els 100$.

Leopoldo Abadía, la crisis Ninja

A aquest ex-professor d'IESE s'ha convertit en mediàtic just va jubilar-se, mitjançant aquest Diccionari de termes econòmics ha aconseguit l'atenció arreu del món.

Leopoldo Abadía a En Minoria a Rac1 (25/08/2008)



Intervenció de Leopoldo Abadía al programa En Minoria a Rac1. Ens ofereix una una visió més del què és la crisis subprime d'Estats Units i que està afectant ja a tot el globus. Ell denomina aquesta crisis com la Crisis Ninja (No Income, No Job, (and) no Assets).

Ibex 35, delícia tècnica


Tenim pintats un canal alcista a llarg termini, brutalment violat, i un canal baixista a mig termini vigent.

Però el que hauríem de destacar per sobre de tot, és que l'Ibex es mou a cops de Fibonacci, tan els 13.500 com els 12.000 punts són referències clau, zones on els operadors concentres tots els seus esforços en defensar el seu terreny. Ara mateix l'Ibex està lluitant en una d'aquestes zones -12.000 punts-, per tal de recuperar alguna engruna del molt que ha perdut durant aquests dos últims mesos.

Donat que el 23,6% i el 38,2% han sigut dos fibonaccis que han estat en la ment de tots, si agafem la bola de vidre, potser també podríem apostar a què el 50% també podrà ser referència clau, al voltant dels 10650 punts.

L'euro en perill?

Segons comenta S. McCoy a Cotizalia, l'euro podria està en perill per culpa de les desigualtats entre les economies que formen l'UE. Un dels països que més està i estarà patint la crisis serà Espanya, un dels 4 països que formen el PIGS.

Al final Sala-Martín tindrà raó, ell mai va creure en l'Euro, i mai li va donar molts anys de vida.

Euro/Dòlar, hora de decidir-se


El gràfic del canvi de divisa està dibuixant un triangle amb una resistència horitzontal a 1.60 i una directriu alcista que ja ha sigut tocada tres vegades de l'agost de 2007 i que sembla que vol tornar a ser provada d'aquí a poques sessions.

La violació d'una de les dues línes serà indicatiu de la direcció que pot prendre el canvi d'aquestes dues divises en els propers mesos. Trencar els 1.60 seria entrar en un nou rally alcista de l'euro respecte el dòlar; i si no respectés aquesta directriu alcista, segurament es mantindria o es recuperaria el dòlar respecte l'euro. Falta poc per treure'n el desentrellat.

Petroli, cap als 120


S'està pagant el rally alcista que ha portat el petroli, des de començaments d'any
no havi hagut un descans important per part del preu.

Després de coquetejar uns dies amb els 150$ per barril, els baixistes han agafat el control i semblen disposats a anar a tocar la base del canal a mig termini, vigent des de gener del 2007. Com vam pronosticar en el post anterior, l'objectiu són els 120 dòlars.