Un altre rebot del gat mort?

Des de fa una setmana l'optimisme ha tornat als parquets, però de moment, no hi ha molts arguments per afirmar que s'ha trobat un sòl. De fet, tot el contrari, a continuació anem a enumerar 3 dades que indiquen que la recuperació de les borses no és fiable:

  1. Un dels nostres indicador favorits, l'iTraxx Crossover, no acompanya a l'ascens de les borses. L'índex ha tornat a cotitzar a l'entorn dels 1000 punts.
    In Europe, contracts on the Markit iTraxx Crossover Index of 50 companies with mostly high-risk, high-yield credit ratings increased one basis point to 1,003, according to JPMorgan Chase & Co. prices. The index is a benchmark for the cost of protecting bonds against default and an increase indicates a deterioration in the perception of credit quality.

  2. Cárpatos aporta una reflexió sobre el volum del futur de l'Eurostoxx, recordem que quan un moviment ve acompanyat de gran volum de negociació considerem que és fiable, en canvi, baix volum és sinònim de poc crèdit.
    Estaba mirando ahora el volumen del futuro del Eurostoxx. Resulta que lleva la mayor racha de días sin sobrepasar el volumen de 2 millones de contratos desde el mes de agosto, donde el volumen se desplomó por las vacaciones.

    El volumen con el que está cursando este rebote es muy poco normal para pensar que esto es una formación de suelo definitiva de la tendencia bajista. Quién sabe, a lo mejor todos luchando por saber si esto es alcista o bajista, y a lo mejor quien ganan son los laterales.

  3. Per primera vegada a la història les lletres del tresor (a 3 mesos) dels Estats Units van adjudicar-se amb una rendibilitat de quasi 0. Mala noticia per les borses, ja que els inversors prefereixen no tenir rèdit a posar el seu capital en cap altre inversió, inclosa la renda variable.

Però aquesta és una simple i humil opinió a curt-mig termini que pot rebatre el mercat en qualsevol moment. Recordem que experts catedràtics en economia com Gonzalo Bernardos i Oriol Amat creuen que les borses han tocat fons, i ja és hora de creuar el camí que separa la renda fixe de la renda variable.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir vaig llegir a Expansión moltes notícies relaciones amb emissions de deute privat d’empreses que han trobat inversors, el mercat de deute s’està tornant a activar, i també vaig veure moltes notícies de compres de petites empreses i de fusions i adquisicions d’empreses més grans, aquest segon punt vol dir que els inversors ja tornen a trobar diners per finançar aquestes operacions, amb molt menys palanquejament i més car però abans s’estaven comprant empreses a preus astronòmics e injustificables econòmicament. Jo també crec que el pitjor ja ha passat però no tinc clar que sigui el moment de comprar, com tu be dius el volum ha d’acompanyar per no enganxar-nos els dits.

Borsaholic ha dit...

Doncs si que tens raó en quan a la reactivació en els mercats del deute privat, avui mateix Martin Varvasky diu al seu blog que es reactiven les Venture Capital.

Com bé dius, sembla que el pitjor a nivell financer ja ha passat, la confiança entre prestadors i deutors sembla que es recupera.

Malgrat això, el fantasma de la deflació, encara que poc probable, està allà. Entrar en una espiral deflacionista significaria que la majoria de les borses continuarien baixistes durant un període indeterminat, no creus?

Anònim ha dit...

Crec que la deflació no es produïra perque tothom pensa que això es el pitjor que pot passar. Per tant si veuen que anem cap a la deflació els estats, el BCE en el nostre cas, començaran a imprimir bitllets a dojo. A nivell real perdrem poder adquisitiu però sense deflació.

Publica un comentari a l'entrada